HISTÒRIA DE CANADÀ

Els primers habitants de Canadà van ser diversos pobles provinents de Siberia.

Les riqueses naturals van atreure l’atenció dels europeus, especialment els britànics i els francesos que van començar a explorar l’interior. Entre aquests, van trobar-se amb John Cabot (1450-1498, encapçalava exploracions britàniques), Jacques Cartier (1491-1557, qui li va donar el nom a Canadà, i el seu compatriota Francès Samuel Champloin 1567-1635), entre d’altres.

La rivalitat entre francesos i britànics va augmentar. Les diferències es van resoldre mitjançant guerres civils entre els segles XVIII I XVII, culminant amb la captura de Quebec i Montreal per part dels britànics l’any 1759. Durant i després de la guerra d’independència americana (1775-1783) quan les colònies d’Amèrica del Nord es rebel·len contra el govern britànic, milers de britànic fugen a Canadà.

Canadà va patir sis anys de guerra durant els quals els americans van tractar inútilment d’enviar els seus territori.

Al 1791 es va crear l’acte constitucional.

Al 1837 van desatar una revolta amb la intenció d’obtenir un autogovern, el que porta informes polítics i la unificació de Canadà.

Al 1840 es va començar a produir un gran intercanvi comercial entre Canadà i Estats Units.

Van aconseguir-ho l’1 de Juliol de 1867 quan Canadà va convertir-se en un país independent. A partir d’aquest moment Canadà va començar a expandir-se dins del territori britànic, per recuperar terreny.